Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ironman. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ironman. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Ironman history in Dragons

Després de 5 anys de vida els Dragons ja comptem amb varis triatletes graduats, o el que és el mateix Ironmans. Sabem que no hi ha una distància més important que una altra, però fer un Ironman és l'equivalent a la Marató per un corredor, sempre provoca un abans i un després. Hem volgut fer una entrada per presentar a tots aquells que, siguin o no actualment Dragons, han assolit el repte. Volem agrair especialment els que ara no ho són però han decidit aparèixer a la llista, ja que els dragons som present, passat i futur (mica en mica aquesta llista ha d'anar creixent). Per ordre cronològic.


JAG Klagnefurt 2008, Zurich 2010, Lanzarote 2013

NACHO Barcelona 2009

PAU Barcelona 2009

XAVI Lanzarote 2011, Altriman 2011, 2013 i 2015, Barcelona 2011

GLO Barcelona 2013, Frankfurt 2014

LEO Niça 2013, Barcelona 2014

BORJITA Mallorca 2014

LÍDIA Barcelona 2014

JORDI Barcelona 2014


MARTÍ Barcelona 2014

CHARLY Barcelona 2014, Niça 2015, Vichy 2015

ISA Mallorca 2015

RUBEN Barcelona 2015



dimecres, 8 d’octubre del 2014

D'ironman en ironman i tiro perquè em toca

No tenim paraules! No en tenim. Ha sigut un cap de setmana d´aquells difícils d'oblidar. Cinc dels nostres Dragons han fet l'IM de Calella. Ni el diluvi que va caure, ni el retard de mitja hora, ni els nervis, res els va aturar! Ens han demostrat el què han treballat i que l'esforç té una recompensa. Si nois, sí, tot aquell que assumeix un repte com l' Ironman és gran, però vosaltres heu passat la línia d'arribada! Vosaltres ja sou invencibles! Són tots els que estan pero no estan tots els que són!! Marti, Jordi, Leo, Charly y Lidia you are an ironman! Moltes felicitats! I també fer especial menció als supporters!! Són qui fan gran un club! Felicitas a tots! Els nostres IM ens ho van agrair d'allò més!




Felicitar al Rubén i al Miguel Àngel que van fer la Garmin. També amb retard degut a la pluja però això no va impedir que la il·lusió i el postureo els abandonnessin! I després van venir a l' IM a animar! Gràcies! Ni el cansament us va frenar!





I encara que estiguis lluny Guillem, tornar-te a veure de curt ens fa molta il·lusió!! Moltes felicitats!!

I tu Núria com sempre imparable!!! Ets una crack!! Moltes felicitats!!

No us oblideu!!! El diumenge us esperam a tots als DRAGONS KIDS!!!

dilluns, 30 de juny del 2014

resum de les competis de la setmana

Aquest cap de setmana els Dragons hem estat present en tres proves esportives, això si, tres proves intenses.

- Ultra i Trail Ulldeter
En Victor en versió ultra-trail amb 52kms i +4500 de desnivell i en Jordi, l'Eli, el Ruben, la Nuria i la Bastús en versió Trail amb 30kms i +2500 s'han desplaçat fins Setcases (Ripollès) per participar en aquesta cursa d'Alta Muntanya, on les vistes impressionants però també les condicions a 2.800 metres han marcat el recorregut. Moltes felicitats a tots els participants!



- Ultra Marin 91Kms
En Charly va participar a l'Ultra Marin de 91kms finalitzant en 10h36minuts. Moltes felicitats crack, preparant l'ironman et surts fent tiempazos en ultres!


- IronMan Niza:
En Sergi Martinez va ser finisher de l'Ironman de Niza. Moltes felicitats!!!




dijous, 10 d’octubre del 2013

Challenge i Garmin, final temporada Tri

Aquest capdesetmana s'han celebrat dues de les proves mes importants de triatló de casa nostra i hem estat presents en ambdues.

Primer de tot, però, dissabte, es va celebrar la "Dale Pedales", marxa cicloturista sortint de Badalona de 90 kms on la Isa i en Martí van lluir els nostres colors. Felicitats, nois!!!!



En Jordi Paradell i l'Edu Quesada no van voler faltar a la Triatló de Barcelona, mes coneguda com a Garmin, en distància olimpica, on van gaudir d'allò més de l'ambient de poder correr a casa. Moltes felicitats nois

I també diumenge, i també en triatló, van competir per relleus les noies a la Challenge de Calella.
Aquí, la Susi va fer uns fantàstics 3,8kms nadant, la Li tot i la pluja va lluitar en els 180kms en bici i l' Ana Pozo va fer una gran marató per sota les 3:30h. Moltissimes felicitats dragones, sou un orgull pel club.


Us deixem les croniques de l' Ana  http://anonimaana.blogspot.com.es/2013/10/challenge-barcelona-maresme-2013-we-are.html i la Lidia http://thenewlifeoflidia.blogspot.com.es així com unes quantes fotos.

Felicitats de nou!!!!








dijous, 27 de juny del 2013

Cronica Leo Ironman Niza


Dragons, us deixem a continuació la cronica d'en Leo i el seu primer Ironman, a Niza,  el passat diumenge dia 23.Moltes felicitats de nou!

...

No suelo hacer crónicas de mis carreras (de hecho esta es la primera) pero creo que la ocasión es diferente. Evitaré las partes anodinas siguiendo el consejo de Elmore Leonard, quien dijo alguna vez que así se le da ritmo a una novela: quitando las partes aburridas.

También para que esto sea más ameno presentaré a los protagonistas del viaje a Niza: Jordi, Ariadna, Mitona (+1) y yo. Una vez allí nos encontraríamos con Xavi que viajaba con su familia. Tres candidatos a finishers y su grupo soporte.

Primero, me gustaría hacer una mención especial a nuestras groupies, managers, reporteras gráficas (mutltitasking girls) que en todo momento estuvieron a nuestro lado de manera incondicional. Este viaje a Niza fue el final de un camino que empezó hace muchos meses. Han sabido palear con buen humor y compañerismo los nervios y la ansiedad de los días previos. Se imaginarán que, de aquí en adelante, no podremos prescindir de componentes de tanta importancia para nuestros próximos Ironman. Simplemente, gracias Mitona; gracias Ariadna.

También cabe destacar el trabajo de la organización que ha cuidado muchos detalles, tanto antes como durante la carrera (hasta han sacado una foto de mi bicicleta en el check-in, por si algún propietario de una Cervelo p5 quería darme el cambiazo). Y sin olvidarse de los voluntarios, que parece salían de debajo las piedras. Ambos se merecen un sobresaliente por ser capaces de ofrecer un evento bien organizado, abundante en señalización, personal, comida y seguridad. No soy un veterano del triatlón y es la primera vez que asisto a una prueba de esta franquicia pero, en mi humilde opinión y sin desmerecer a otras, diría que Ironman es un evento único. 

Pero vamos a lo que fuimos. El sábado a la mañana nos juntamos con los compañeros a nadar y a rodar un rato. A la hora de comer paseamos con Mitona por la expo y un poco por la ciudad. A la tarde después del check-in vamos todos a comer pizzas, estamos muy tensos, se respira nerviosismo, comemos rápido y nos vamos a dormir temprano.

Domingo 3:30 hs. suena el despertador, desayuno en el baño de la habitación (para no despertar a la familia), preparo los bidones, repaso material y salgo a encontrarme con Jordi, Ariadna y Xavi. Ya son las 5:00 hs. y nos encaminamos al bike-park para hacer las comprobaciones correspondientes (aire, cadena, comida, bebida). Ahora sí, una vez que está todo listo (aunque todos sabemos que nunca está todo listo) salimos hacia la playa a calentar motores. Neoprenos puestos, última foto antes de ir al mar para nadar un poco. La salida está organizada en una serie de cajones paralelos a la costa en las cuales uno se coloca dependiendo su tiempo previsto para el segmento de natación. La zona central está reservada para los nadadores más rápidos aumentando el tiempo hacia ambos lados. De esta manera durante los primeros metros las pirañas humanas formarán una punta de flecha hacia la primera boya. Son dos vueltas, la primera de 2400 m. y la segunda de 1400 m. con salida a tierra (¿o a piedras?). Personalmente, nado muy a gusto, alargo la brazada, siento el "flow" y evito golpes en la medida de lo posible. Cuando encaro la costa durante la primera vuelta me desvió un poco hacia la derecha, rectifico inmediatamente y vuelvo a mi ritmo. Al comenzar la segunda vuelta miro el reloj, 00:47:30, intento hacer cálculos mentales de como voy pero lo dejo y me dedico a volver a mi ritmo de nado, tarareando Tchaikovski y Cowboy Bebop (mis mantras de carrera). Mi previsión pesimista-realista-optimista para este parcial era de 1:20-1:15-1:10 hs. respectivamente. Cuando salgo hacia la T1 mi reloj marca 01:14:00 hs. He ganado mucho, me digo, termino de nadar sin agobiarme, entero y con fuerzas para encarar el segmento de bici.

http://connect.garmin.com/activity/332993846



Tras una T1 larga, en tiempo (8:10) y en distancia, empiezo a rodar por la Promenade des Angleis. Primera gran sorpresa del día, a la altura del hotel donde estábamos hospedados veo a Mitona y su panza (no esperaba encontrarlos hasta la maratón) que me despiden hacia lo que será la parte más larga del día. Sabiendo que la bici no es mi fuerte (al igual que nadar y correr, ahora que lo pienso quizás lo mío sean las transiciones...) mantengo un ritmo cómodo que me permita llegar al kilómetro 20 con un buen promedio, ya que según la descripción del circuito serán "completely flat". No se qué parte de "completely" no había entendido pero la subida suave y pareja de los primeros veinte se siente y termina cuando choco con la rampa anunciada de 500 m. y pendiente del 12%. De ahí el recorrido sigue subiendo con una pendiente promedio aproximada de 4% hasta el kilómetro 42 dónde me encuentro con la primera bajada del circuito, corta y fácil justo antes de encarar los casi 21 Km. con un desnivel de 900 m. que me llevan hasta el Coll de l'Ecre a 1120 m. sobre el nivel del mar (Km. 70). En algún momento de este tramo me pasa Xavi, comentamos nuestros tiempos y sensaciones en el mar y luego cada uno sigue a su ritmo. Después de Coll de l'Ecre, ¿había pasado lo difícil?, no, ahora empieza un sube y baja de unos 15-20 Km. hasta el comienzo de otro puerto de unos 6.5 Km., Cotê de Saint Pons. Las bajadas son rápidas y poco técnicas con algunas curvas cerradas que están muy bien señalizadas. En los últimos 45-50 Km. aprovecho para comer e hidratarme bien ya que son cuesta abajo (con excepción de una rampa en el Km. 140 aproximadamente) volviendo hacia Niza finalizando el circuito de bici en una vuelta a boxes que se hace interminable por el mismo paseo por el que dejamos la Vila por la mañana y por el cual transcurre la maratón. Llego a la T2 con un tiempo de bici de 06:50:00 hs., más lento de lo que esperaba pero he disfrutando mucho del recorrido, duro pero muy divertido. Justo antes de llegar a la zona de transición se siente el ambiente y el ánimo del público que se incrementa al cruzarme con nuestras grupies ya posicionadas a escasos 300 metros de la meta desde donde nos alentarán durante todo el resto que queda de carrera.

http://connect.garmin.com/activity/332993850 



























Después de otra transición lenta, comienzo la maratón. Serán cuatro vueltas de 10.5 Km. Completo la primera a un ritmo de 5 min/Km y la segunda a 5:30 min/Km. Me encuentro bien, disfrutando de la carrera, las duchas (si, cada 2.5 Km había una línea de cuatro duchas de paso optativo) y muy emocionado con los parciales de carrera a pie. Me cruzo a Jordi y nos damos ánimos mutuamente, se que va muy mal de una rodilla y no está corriendo a su gusto pero conociéndolo acabará como sea. A partir del kilómetro 25 me entra el bajón. Como estrategia, me permito a modo de "premio" caminar durante los avituallamientos para poder beber tranquilo. Me obligo a parar solo lo justo para beber medio vaso de agua y medio de isotónica. Ya desde el principio de la carrera a pie estoy tomando rigurosamente una pastilla de sales por hora. El calor aprieta todo el tiempo. Empiezo la última vuelta, le muestro a Mitona la pulsera que lo acredita y el subidón me hace acelerar el ritmo durante dos kilómetros para volver a bajarlo una vez pasada la euforia de la zona de llegada. Los últimos siete kilómetros cuestan mucho, corro a un ritmo de 5:45 min/Km pero al caminar durante los avituallamientos merma el promedio final. Las últimas vueltas están saliendo a alrededor de 6:20 min/Km. Pero ya estoy ahí, ya veo a Mitona en la zona de llegada que me saluda y me sonríe, cámara en mano, "¡ya lo tienes!", la escucho, piso la alfombra azul y hago un "sprint" final para cruzar la meta en 12:26:06 hs.

http://connect.garmin.com/activity/332993857


Soy finisher.
He acabado entero, sin lesionarme, con buenas sensaciones y lo mejor de todo es que he disfrutado como un niño. Sé que los parciales de bici y carrera a pie son mejorables y eso me motiva más,  quiero otro, por favor Mito, ¿hacemos otro Ironman?. Pero esa será otra historia, quizás en 2015, quizás en Zurich...¿quién se apunta?.



dimarts, 25 de juny del 2013

Un nou IM i un nou podi


Aquest capdesetmana el protagonista ha estat en Leo sent finisher en l'Ironman de Niza. En breu tindrem mes detalls a la cronica que ens escriura però desde ja només cal dir-li: Felicitats IronLeo!

L' Anton va finalitzar també la Quebrantahuesos, patint d'allò més com ell diu, però ara ningu li treu la satisfacció. Felicitats!!


En Victor Borjas (en Frijo) ,a  més, ens ha obsequiat de nou amb un podi dragó en territori Mex. Estas imparable, imparable. Moltes felicitats!!!


En Joako, en Victor i la Bastús van anar fins Mataró a fer la Mitja de Muntanya (una mica generosa en aquesta cas, uns 24kms) i D+ de 1200. Esperem que gaudissin d'allò mes tots tres.


La Isa i en Jose porten un parell de capsdesetmana amb la BTT a tope per preparar les duatlons. Si fa dues setmanes van fer la Cabrerés 2013, aquest ha tocat la Vall del Corb. Ara si que si, esteu preparadissims per les duatlons!


En Xavi Espriu, en Jordi Paradell, en Martí i en Xaxa van realitzar les 5milles de la cursa nocturna de Desigual




Ara, per acabar, tot i que va ser el passat diumenge, volem felicitar a en Capi (Ferran) i el Presi (Carles) per la travessia organitzada per Nedaelmon i el seu NedaMarcelona, on tots dos van recorrer (en opcio de 5700 metres o 3500) el litoral barceloní tot i que les condicions meteorologiques no van ser les mes adients! Felicitats parella!




dimarts, 21 de maig del 2013

IronDragons

I aquest capdesetmana per fi podem dir que els dragons ja no som només dragons, sino que som Irondragons. En Jag ha sigut el primer membre del club en realitzar un Ironman, i no un qualsevol, sino l'Ironman de Lanzarote, un dels mes durs però també bonics d'Europa. 
Volem felicitar-lo una vegada més per ser "FINISHER" en majuscules i pel seu fantàstic temps, especialment a la marató.

Esperem que això només sigui el principi d'una bona fornada de dragons amants de la llarga distància

Jag finisher ironman Lanzarote 2013


També volem felicitar a la Imma, en David, en Sandro i la Julia pel resultat a la Triatlo sprint de Sant Feliu


David en el running de la triatlo de Sant Feliu

diumenge, 15 de juliol del 2012

Felicitats Óscar!!!!

Volem felicitar a l'Óscar, el nostre entrenador, que ara tot just fa una setmana va aconseguir ser Ironman Finisher a Roth!!!

dimecres, 13 de juny del 2012

Triatletas en red

El web relacionat amb el triatló Triatletas en Red ens ha dedicat quatre paraules que agraïm. És un pas més cap a la maduresa.
http://triatletasenred.com/barcelona-dragons-triathlon-un-club-joven-de-espiritu-solidario/#!prettyPhoto
Volem aprofitar també per donar ànims al que potser ha estat el millor triatleta català dels últims anys, i que per primera vegada des del 2005 no participarà a Niça degut a la fatiga per estrés. Ens hem quedat sense l'esperat duel Zamora-Amstrong.
http://marcelzamora.blogspot.com.es/2012/06/decision-dificil-pero-necesaria.html

dijous, 25 de novembre del 2010

Team Hoyt i Marató de tv3

És fantàstic que TV3 faci servir una història com la dels Hoyt, que donin a conèixer l'Ironman com a esperit de superació, de valors. Ens sumem a la campanya i com no, a la Marató de TV3.
De totes maneres, la llàstima és que la gent es quedi amb el vídeo que estem veient, imagino que la tele no permet un espot de 4 minuts, també suposo que el diumenge de la marató el veurem sencer, però per als que no el coneixíeu, el pengem aquí, és millor que el què estem veient aquests dies a la tele.

http://www.teamhoyt.com/