dimarts, 30 d’octubre del 2012

Obra social Sant Joan de Déu

Aquesta temporada col·laborarem amb l'Hospital de Sant Joan de Déu. Després de dos anys amb CAICO, volem seguir lluitant contra el càncer infantil però ara amb una institució barcelonina. Estem molt il·lusionats amb la manera com ens han rebut, pel dia 23 tindreu l'oportunitat de comprar aquestes pulseres, els 3 euros de les quals van integrament dirigides a l'ajuda dels nens amb càncer.
L'autora de les pulseres http://www.porlainvestigaciondelcancerinfantil.blogspot.com.es/



Us expliquem aquí el què fan


ELLS NO PODEN LLUITAR SOLS CONTRA EL CÀNCER,
PERÒ TOTS JUNTS EL PRODREM VÈNCER

El càncer infantil és una malaltia que afecta cada any més de 1.000 noves famílies a tota Espanya. Gràcies als esforços en investigació, els índexs de curació ja s’han situat al voltant del 80 %, molt per sobre dels que teníem fa poques dècades. No obstant això, queda molt per fer. El càncer infantil  segueix sent la primera causa de mort al nostre país per infants entre 5 i 14 anys, ja que per molts casos la ciència encara no té solució. A més, no és pot prevenir i patir-lo és fruit d’un desafortunat atzar.

A l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, centre de referència en la lluita contra aquesta malaltia, oncòlegs i investigadors treballen junts des de fa anys per assolir un somni: que tots els nens malalts de càncer el puguin vèncer.

Però no poden fer-ho sols. Per fer-lo realitat, necessiten la ajuda d’entitats i persones solidaries per poder oferir avui les millors teràpies i seguir desenvolupant les del demà. En una època tant difícil com l’actual, en la que els ajuts públics a la recerca s’han vist reduïts de manera substancial, és gràcies a accions solidàries que els nostres investigadors poden seguir avançant en el coneixement d’aquestes malalties.

Necessitem que col·laboris en la lluita contra el càncer infantil, necessitem que formis part d’aquest somni

En nom dels nostres pacients i les seves famílies, moltes gràcies per la teva ajuda, perquè mai no es dona tant com quan es donen esperances.

Obra Social Sant Joan de Déu
Àrea d’Infància

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Debut "a lo grande"

Encara no li hem donat quasi ni la benvinguda i l'Isa ja ens ha regalat una primera classificació de categoria en el Duatló de Rosselló a Lleida. Ella, juntament amb el Jose han participat i participaran a varis duatlons de muntanya, us animem a no estar parats aquesta època i que proveu de participar-hi, són encara més divertits que els de carretera.
FELICIDADES ISA!!!
Per la seva banda el Sandro i l'Alessandro ens representaven en la Mitja de Sant Llorenç Savall, una competició de muntanya de les bones a Catalunya, les inscripcions sempre volen.

divendres, 26 d’octubre del 2012

Canvi President

Després de 2 anys i d'haver assolit molts dels objectius inicials: companyerisme, solidaritat, esport envoltats de natura, internacionalitat, etc. el Xavi deixa la Presidència del Club i funcions vinculades al càrrec..
Us voliem informar que la Junta ha decidit que el substitut sigui en Carles Vidal. Estem segurs que amb la seva il.lusió i empenta no permetrà que els Dragons perdin el nivell assolit fins ara.
Moltes gràcies Xavi, sempre seràs el fundador d'aquest gran Club!!!

dilluns, 22 d’octubre del 2012

UTSM 2012 Qui diu que el running és un esport individual? Crònica del la UltraTrail de la Serra del Montsant

Us passem la crònica de l'Albert com a recull de la fantàstica experiència viscuda per ell mateix, el Xavi i el Vic en aquest Ultra. Moltes felicitats!!!

Com diu el títol de la crònica, després de la UTSM jo tinc claríssim que el running NO és un esport individual, com a mínim no per a esportistes amateurs com jo mateix, que el què busquem es gaudir de l’esport sense l’estrès de la competició. Aquest ha estat el repte esportiu més important que he fet mai i de fet me’n sento molt orgullós, però més orgullós estic  d’haver-ho compartit amb amics i amb la Núria, que tot i no córrer va estar sempre present, donant-nos recolzament logístic i moral.
No cal que us digui que fer 100 Km per la muntanya és dur, que la pluja ho complica tot, que les diferents personalitats del grup fan que la gestió de la cursa sigui complexa, però aquest dissabte vàrem superar això i moltes altres coses, demostrant que quan hi ha un objectiu comú i bona voluntat tot és possible.

La cursa va començar molt abans del dissabte, va començar en un entreno amb el Pau, en Víctor i el Presi per preparar la Cavalls del Vent, allí em vaig veure amb energies com per fer front a un repte d’aquesta magnitud, i l’empenta del Presi va fer la resta....dit i fet, en Xavier va proposar i jo vaig acceptar!!!més tard ho faria en Víctor, que empès per les ganes de reptes es va adherir al pla.
Arribats al dia D, la història comença a les 07.30 a la recollida de dorsals, allí em trobo amb en Giulio, un amic que em diu que farà la cursa amb una companya, jo els convido a fer-ho amb nosaltres i em responen que em buscaran a la sortida però al final no ens vàrem trobar allí, més tard en Giulio ens va atrapar i va estar amb nosaltres durant més de 80 Km, sumant els seus esforços als nostres per acabar el repte.
Tornant a la sortida, a les 09h00 amb un emotiu minut de silenci per l’atleta que va perdre la vida a la Cavalls del Vent ens preparem per començar. El repte per mi és majúscul i incert, mai havia corregut tants Km i entrava en un món desconegut per mi.
Els primers Km serveixen per trobar el nostre lloc a la cursa, ens situem en una zona on el ritme és alegre, potser massa per nosaltres però l’empenta de la il·lusió fa que vagis més ràpid del que et toca, per sort no ho vàrem pagar més tard.
Arribem a Ulldemolins a la hora prevista i agafem camí cap a Margalef, és en aquesta zona on descobrim uns paisatges espectaculars però patim una forta deshidratació al quedar-nos sense aigua faltant 5 km pel següent avituallament, casí 17 km sense punts d’aigua és potser excessiu per una cursa com aquesta.
A Margalef, ens trobem amb la Núria i la seva acompanyant, i és que ens van seguir durant tota la cursa, cosa que no els hi podré agrair mai prou. Aquí a Margalef ja ens trobem amb una altra acompanyant que vindrà amb nosaltres des d’aquell moment fins al final, la pluja!!!són les 15h i ens esperen 12h de pluja...
Des de Margalef, enfilem camí cap a Cabacés, punt mig de la cursa, i un altre cop fem via per uns corriols espectaculars i es que les condicions climatològiques li donaven un toc màgic als paisatges. Arribem a Cabacés i fem la parada per dinar, són les 17h i ja portem 52 Km.
Fins aquí tot bé, estàvem cansats però les sensacions eren bones. Un cop dinats, emprenem un altre cop el camí i aquí les coses es van començar a complicar, uns problemes físics al peu fan que el Víctor pateixi un dolor constant al turmell, però demostrant una gran tenacitat va aguantar durant molts Km aquestes molèsties, fent una autèntica proesa al acabar la cursa.
Aquí el ritme ja va ser més lent i va començar la demostració de que el running NO és un esport individual. Les mostres de suport, els ànims, el tirar del carro per moments, la companyia, les bromes per fer més lleuger el cansament, les xerrades de desconnexió i moltes altres coses van aparèixer, tothom va col·laborar, tothom es va arremangar i va treballar per l’objectiu comú d’acabar la cursa. No tinc més que bones paraules pels meus companys/amics i només els hi puc agrair que compartissin amb mi aquest repte.
Des de Cabacés cap a la Vilella Baixa passant per un poble anomenat la Figuera, en aquest tram fem una pujada llarga i dura, que sumada al cansament acumulat fa que ho sentíssim a les cames, però després de pujar sempre cal baixar i aquesta va ser una baixada èpica, de nit i amb molt de fang....jo personalment la vaig gaudir, i es que les baixades m’agraden, i sempre procuro gaudir-les perquè són la recompensa a l’esforç de la pujada.



De la Vilella Baixa fins a Cornudella va ser un constant d’aigua, pujades i baixades, i fang, molt de fang i de veritat que de tots aquells últims 20 Km voldria destacar un moment, el moment en que estàvem arribant a l’últim control de pas i des d’on només faltaven 2 Km de baixada, moment en el que em va sortir de dintre un “JA HO TENIM!!!!!!”.....us definiria el moment amb una sola paraula EMOCIÓ.
D’aquí a la meta, i una arribada com cal, tots quatre agafats de les mans, assaborint íntimament el triomf, cadascú amb els seus pensaments i circumstàncies, però tots quatre junts, com un equip.



17h40 vàrem trigar, 17h40 compartits amb els meus amics i amb la Núria, 17h40 dedicats a als meus amics Dragons, 17h40 de FELICITAT

divendres, 19 d’octubre del 2012

Solidaritat consumada

Aprofitant que avui és el dia internacional contra el càncer de mama, us volem donar les gràcies perquè gràcies a tots els socis hem estat capaços de donar fins a 900euros a les tres ONG amb les quals hem col·laborat aquesta temporada: CAICO, Alzheimer Internacional i Fundació Flor de Vida contra el càncer de mama.
Bona part d'aquesta quantitat, repartida a parts iguals entre les 3, ha estat recaptada amb les quotes dels socis, a les quals hi hem d'afegir altres activitats com el calendari.
http://www.flordevida.org
http://www.fundacioncaico.org/
http://www.fpmaragall.org/colabora.html

dijous, 18 d’octubre del 2012

Els Dragons muden la seva pell

Us presentem aquí el predisseny de la nova equipació 2013 (amb versió femenina específica).



dilluns, 8 d’octubre del 2012

Continuem amb el mar i muntanya

I és que aquest cap de setmana mentre uns quants feien el triatló Garmin de Barcelona, el Coke estava fent la Mataró de Collserola pels corriols tan coneguts per alguns de nosaltres. Moltes falicitats a tots, Marcos, Jordi C. i especialment als què han fet el seu debut en la distancia Olímpica (Anna, Inma, Toni i Jordi P.)

Aprofiem també per comentar el bon paper del Capi i el Jaume a la Matagalls Montserrat fent unes marques de 11 i 13 hores respectivament i per tant deixant el llistó molt alt!
 

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Cap de setmana molt productiu


El passat diumenge es va celebrar la Triatlo (reconvertida en Duatló pels temporals de les hores previes) de Gavà. Allà van assistir un gran nombre de Dragons/es i en especial una important claca de suport.
Els integrants dels 3 equips de relleus distancia olimpica van ser, per part masculina, en Martí, David i en Toni amb una excel.lent 6º posició, i per part femenina dos equips formats per l' Ana, la Bastús
i la Isa en 4at posició femenina i la Lidia, la Choc i la Judith en 6º posició.
A nivell individual els dragons van estar present en distancia Olimpica pel Carles i en distancia sprint pel Jordi Paradell
Felicitats a tots els participants i moltes gràcies a tots els supporters per compartir la jornada



A la vegada, l'Ana debutava com a Dragona quedant segona absoluta en els 5.000 de Sant Joan Despí, Muchas Felicidades campeona! Aquí en teniu la crònica 

I finalment el Xavi, el Mikel i el Pau van lluitar literalment contra la naturalesa en l'Ultra de Cavalls del Vent, aconseguint el Pau ser un dels 200 que van acabar la competició d'un total de 1.000 participants.

Half de Menorca

A mode de felicitació als nostres Dragons al Half de Menorca us pengem la crònica del Joako, que juntament al l'Espiu, el Xaxa i el Crespi van ser finishers. Més endavant us detallarem aquest cap de setmana d'èxits.

El Jordi també va fer la seva, us en recomanem la lectura http://jcrespig.blogspot.com.es/2012/09/extreme-man-menorca-2012.html


By Joako



SE ACABO LA CUENTA ATRÁS.
07:29. El agua envuelve todos los nervios y su temperatura perfecta consigue por unos segundos desviar todo pensamiento, murmullo, tensión o ilusión….salida!!
07:30. Atrás queda el ultimo abrazo con mi gran amiga de viaje, los últimos ánimos entre compañeros, atrás queda un mes duro, la búsqueda de tiempo, entrenos y lesiones, se quedan atrás familia, amigos y todo el apoyo de los que me animan, atrás queda Ana y mis princesas… Ahora yo, solo yo estoy  aquí pero cargado de fuerza, energía y confianza que me han inundado y regalado todos los que quedan detrás de la bocina de salida, y no, no os dejare atrás, estaréis siempre por delante me guiareis a sentir mi triunfo, nuestro triunfo….
Luz, aire, agua, todo en rojo amanecer inolvidable, nado a ritmo cómodo y por momentos, acompañado de dragones y cierto es que durante un rato me permito, en cada respiración, ver en negro y amarillo a Jordi por mi lado derecho que gran carrera la tuya…
Nado con una sensación de ligereza indescriptible, la cual es dada por poder contemplar en toda su grandeza, el otro gran paraíso que existe debajo del agua, hoy, paraíso cristalino y coloreado de turquesa y rojo….. Giro dejando atrás el último barco que hace de boya para un circuito de nado impresionante, ancho, limpio y sin golpes, como si todos lo que hemos venido nadáramos con el cuidado de no querer estropear el momento y poder recordar toda la belleza que nos estaba mostrando…
Transición rápida, moqueta amarilla que me guía entre gritos y aplausos, pero solo uno reconocido, Joako!! me giro lo justo para ver a Bastús cámara en mano, cuanto te voy agradecer el apoyo que me has dado!! Bolsa de bike 178, soto casco, gafas, casco, dorsal, calcetines, zapatillas, justo entra Jordi a cambiarse también, y allá voy…… No se permite drafting (ir a rueda) y al contario que muchas otras pruebas donde se ejerce la picaresca y pillería de los que no aceptan las normas, aquí se respeto y más, cuando durante toda la prueba, en motos, coche y andando te encontrabas jueces vigilando por hacer valer la premisa, un 10 de organización en este aspecto. La estrategia la tengo clara gracias a Pau e Isa, regula, come, regula, bebe, regula, que es largo... Sus palabras estuvieron presentes, pero el hecho de empezar a pasar ciclistas y el no llevar cuentakilómetros  (si tienes niños y haces la maleta con ellos al lado, revisa 20 veces todo, pues algo te dejaras)  creo que me hizo dudar del paso de los Kms y velocidad que llevaba, busque un ritmo sin tanto punto de exigencia y encarrile la primera y segunda vuelta a un ritmo muy cómodo, en un circuito semiplano y toboganero con tres repechos importantes, la tercera vuelta se hizo notar por el paso de los ya 55 Kms. acumulados pero estaba fuerte y seguía manteniendo referencias con los que iban delante, últimos 10 km. de los 90 previstos, bajada y un último repecho para enlazar con la carretera a Ses Salines y Fornells, llego a Boxes y directo a la bolsa run, dejo el material de bici, me quedo únicamente con las gafas, me coloco la visera, zapatillas y empiezo a correr, faltan 21 Kms… primer susto y carga del cuádriceps derecho, el famoso “brick-leg”,  no voy, no van, me duele, priorizo efectos y me paro en seco, estiro, respiro y empiezo a andar hasta llegar al primer avituallamiento, me pasa Jordi, fuerte y con ganas, me da ánimos e incluso quiere esperar, que grande! que gran carrera! bebo y tomo un gel, plátano y naranja, intento borrar todos los pensamientos negativos, el miedo a las rampas, a pisar mal con el tobillo todavía tocado, a abandonar…..no!!
Aparecen de golpe la fuerza, el ánimo, el trabajo y la constancia de este último mes, y aparecen ellas mis princesas y visualizo mil abrazos y mil besos de orgullo cuando vuelva a verlas, entro en una especie de trance y los dragones están ahí, viendo mi triunfo el cual, han apoyado sin un ápice de duda,  Carles enviando canciones y ofreciendo su mano y preocupación en todo momento, Isa con su reloj llevando a mi mujer de la mano hacia la victoria brindándome toda su amistad increíble y dándome un sermón y a Bastús, sus entrenos, constancia y afán de superación de la que es y será una gran campeona y a Pau, Mikel y Presi triunfando en Cavalls…. (Pau entrando primero) y a Frijo mi manito, mi héroe, mi Ironman, y a todos los demás detrás de una bandera enorme Negra y amarilla y a Zanahorio, jejeje, si también estas mostrando que la humildad y los sentimientos hacen mover el mundo, a veces hacia adelante, otras hacia atrás, pero nunca sin faltar a los principios…..
Y empiezo a andar, y empiezo a correr, me enfrento de cara a la primera de las tres subidas que hare a la torre de fornells, corta, dura y exigente con todos, pero es mía he ganado, a la bajada recupero mejores sensaciones  y marco un ritmo fluido que me lleve al final, ver pasar a Clemente Alonso en modo acoso y derribo a Llobet es un espectáculo dos megacracks dándolo todo, ejemplo que me ayudara en esta segunda vuelta y subida esta vez andando a la torre que cada vez veo más alta…. solo queda una, me repito mil veces mientras bajo,  una vez más y está hecho, conseguido, ya, ya!! Vamos!! Se hace eterna esta última vuelta, el cansancio ya no lo es y el dolor es lo que queda, dolor y orgullo, ya está ahí!! Últimos 200 mts por la moqueta amarilla que a mí me parece de oro! Oro de ganador!! Oro de premio!!! Oro Dragón!!! Oro de finisher……
Descanso de campeones, playas de Menorca allá voy.
Un fin de semana enorme y a recordar por mucho tiempo, grandes compañeros de batalla, Espriu y Luchi, Xaxa y Eliana (jajajaja), Jordi Crespi, y Anna Bastús, fue un placer disfrutar de este viaje con vosotros, y entre nosotros, cada vez que suene “I feel so close” recordare RADIO FORNELLS y sus grandes programas.
Gracias a todos!