Aquest cap de
setmana ha estat un cap de setmana marcat per la Trailwalker , una única
ultratrail amb una motivació triple:
repte personal, en equip, per combatre la fam.
Oxfam Intermón Trailwalker ajuda a
completar un dels reptes personals més grans: recórrer 100km en menys de 32
hores. Hem fet curses, excursions, mitges maratons o maratons, però un
ultratrail de 100km... amb el Trailwalker les nostres quatre dragones ho han
pogut aconseguir:
Perquè han corregut quatre amigues juntes,
l’Anna, la Bea, la Manu i la Lídia compartint quilòmetres i rialles, i s’han ajudat en els moments baixos; i dos companyes més de l'equip de suport, la
Júlia i la Montse, que les esperaven a cada control amb el menjar,
roba neta i una gran abraçada per reanimar-les.La Junta aquesta setmana ha cregut més adient que una de les nostres Ultradragones fos qui fes un breu però intens resum d’uns 100km marcats per la il·lusió, l’amistat i l’esport.
Moltes felicitats a les sis i la més nostra enhorabona!
“ La TrailWalker són
kms que canvien vides. Les seves, i també les nostres.
No hi ha paraules
per descriure la intensitat d'aquesta experiència que va sorgir un any enrere (
bé, segurament fa realment dos anys quan la Bea i jo estàvem fent d'equip de
suport a 4 dragons) i que finalment arribava aquest dissabte 18 d'abril. Les
components per córrer els 100k ja son conegudes per tots: la Li, la Bea, Manu i
una servidora. L'equip de suport oficial no podia ser millor: Julia i Montse, i
la claca extraoficial de gallina de piel, i sobretot sobretot saber que tot
això ho podíem fer gràcies a cadascun dels nostres amics que ens havien
recolzat col·laborant amb la compra d'un escalfacolls, fotent-se tres gintònics
a la festa de les Ultradragones, així com el club dels nostres cors (vosaltres,
els BcnDragons) i als nostres col·laboradors oficials : Aml Sport, Pro-fit i
Sleevein, Instants Events.
Tothom ens va dir
que aquell dia no era important el crono, només les sensacions i passar-ho molt
i molt bé. No arribàvem les 4 en les millors condicions físiques, però si
mentalment molt fortes, i sota la premissa d'anar sempre juntes, fer petits
relleus de 5 kms per marcar el ritme de 6:30 i creuar els dits per repartir-nos
els moments de fluixera (així les altres tres podrien tirar d'ella) vam sortir
dissabte d'Olot.Les sensacions d'aquells 100kms son impossibles de descriure, els kms passaven volant, als avituallaments teníem l'equip de suport amb tot preparat i sobretot la gent que ens estimem per fer-nos riure una estona (bé, de riure anàvem bastant sobrades, això és cert, perquè la complicitat i el bon ambient de les 4 era increïble, inclosos moments bastant còmics protagonitzats per mi mateixa i que seran recordats durant molt de temps per les meves tres amigues jijiji).
I així, poc a poc,
(els kms sumen, els ritmes baixen, les butllofes surten, el cansanci es fa
present però les ganes de creuar la meta son increïbles) arribem a Sant Feliu
en 15:30h (a la 1 i mitja de la matinada) i podem abraçar finalment a la gent
que ens estimem (la Bea ja s'encarrega de plorar per totes)! Soc feliç, molt
feliç!!!
Sense buscar-ho ens
convertim en el Segon equip femení i 27e de la general de 356. Aquesta vegada
el cor i el cap han guanyat qualsevol barrera física. Estic increïblement
orgullosa de les meves nenes. Li, Bea, Manu, Julia i Montse, sois lo más!
Gràcies a tots!!
Força Dragons, visca les Ultradragones!
Anna Bastús"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada