LA MARATÓ PERFECTA

Després de la del Carles, adjuntem aquí la crònica del Mikel, que va fer una magnífica marca de 3.11 i gaudint del primer al darrer km, cosa que no sempre és senzill en una marató, i la prova és la foto feta al km 42...

De Mikel

Després d'uns mesos d'entrenaments irregulars per la meva lesió de turmell, i les baixes de Pau i Ana, integrants de la barqueta sub 3h15, que mesos abans havíem muntat, arriba la meva gran cita anual amb la marató ... L'objectiu inicial és baixar de 3h15, però la sensació, de no haver fet els deures i la por a patir "al hombre del mazo", com em va passar l'any anterior, fa que tingui molts dubtes d'aconseguir la fita ...

Soc conscient que no he fet els entrenaments necessaris com per estar tranquil i la meva tirada llarga es va limitar a 25 quilòmetres, encara amb el turmell en ple procés de recuperació.  Aquesta vegada si, a diferència d'altres curses, vaig perfectament equipat amb xip, garmin, visera, ulleres i gels. 

Arribo a la plaça Espanya en bicing amb temps suficient, i de seguida, em planto a la trobada amb la resta de Dragons, per fer la foto de grup i donar ànims, sobretot als que s'estrenen en la distància.    

l'Anton (que serà el meu company de fatigues i que arrosega molèsties al turmell) i jo, ens acomiadem de la resta i ens situem en el calaix de sortida, encara que bastant per davant de les llebres de 3:15. Un cop començada la cursa decidim anar sense llebres i guiar-nos pels temps de pas del garmin i de la polsereta que porto al canell que marca els temps de pas per arribar en  3h 15 minuts.           

Els primers quilòmetres passen ràpids i la pujada inicial per Tarragona, Numància i Av Sarrià no es fa especialment pesada ... Anem pendents del rellotge i de mantenir un ritme aproximat de 4:30 / 4:35 per km. i fins i tot en algun moment ens hem de frenar mútuament. Aprofitem els trams de baixada per incrementar una mica el ritme i en breu ens situem pel km. 10 de cursa amb un avantatge de minut i mig en relació als temps de pas marcats.

Arriba la zona de Gran Via, Passeig de Gràcia i Sagrada Família i personalment vaig bastant còmode, assimilant bé el primer gel i hidratant-me en totes les zones d'avituallament.

En arribar a la Meridiana ens creuem amb la llebre de 3h que ja encara el tram de tornada, i seguim mantenint un ritme constant i còmode, encara que l'Anton es passa uns metres corrent i parlant amb un amic i comença a pagar l'esforç. Al pas de la mitja marató es confirma que l'avantatge que portem als parcials s'incrementa en dos minuts. Jo em començo a notar fort, sobretot pel fet que l'any passat en aquest mateix tram, les forces em començaven a fallar ...           

Així doncs afronto amb molta moral la baixada per Felip II, Gran Via i Rambla Prim i l'inici del tram de Diagonal d'anada i tornada, tram que em porta records molt negatius de maratons passades...L'Anton comença a donar símptomes de cansament sobretot en un d'aquests trams en què l'avituallament el sitúen al km 23 i fins el 28 no ve el següent, quan fins ara estaven col·locats en els km. múltiples de 5 ... Jo em vaig fent més fort al comprovar com portar un ritme per sota de 4:30 no em costa gaire ... Dono la volta per la plaça de les Glòries com una bala molt motivat i animat pel passadís humà que fa la gent i encaro el km 30 ja sense fixar-me en els temps de pas, i amb la ment posada en la zona del litoral, que és la zona en la que la gent comença a pagar els esforços ...   

Moment clau sense dubte per afrontar aquest tram és veure aparèixer al Coke, la primera cara coneguda en tot el recorregut, que em confirma que faig bona cara i em segueix amb la bici uns metres. La seva aparició em provoca una pujada d'adrenalina important i fa que les torres del port Olímpic que es veuen en l'horitzó s'apropin cada cop mé i més rapid...

Arribo al quilòmetre 35, moment en el que em prenc el darrer gel, havent superat amb més facilitat de la que pensava el tram del Litoral i encarant la zona d'Arc de Triomf i Plaça Catalunya amb moltes ganes, sabent que són zones on es concentra molt de públic i que pràcticament fan que m'oblidi dels primers símptomes de cansament que comencen a aparèixer. El Passadís humà passat l'Arc del Triomf torna a posar-me la pell de gallina, així com tota la baixada del Portal de l'Àngel i Rambles i en un no res em planto a Colom i Avinguda Paral·lel, per encarar els darrers dos quilòmetres.

De nou torna a aparèixer Coke per donar-me l'últim alè i encaro el Paral·lel amb la mirada fixa a terra i tirant ja de cap, amb la sensació que es faran molt llargs, doncs vaig justet de forces... Tot i això, la sensació d'anar contínuament avançant a corredors, molts d'ells literalment trencats, fa que pugui seguir mantenint un ritme de 4:25 durant bona part del Paral·lel.

Encaro els últims metres, sabent que hi haurà els incombustibles Pau, Bea i Guillem animant i la meva mare a la darrera corva. Encarant la recta final miro de reüll el rellotge sabent que el meu repte de 3:15 ho he superat àmpliament i em deixo portar, amb molts pensaments i emocions ballant-me al cap i amb la sensació d'haver patit el just i haver fet una carrera molt intel·ligent.

Espero que arribi Antón, amb la confiança que segur aconseguirà la marca de 3:15, el que confirmo en veure'l aparèixer amb un somriure d'orella a orella... Ens abraçem fortament i ens donem l'enhorabona. Sens dubte una bona parella de ball que m'acompanyarà a la triatló de Zarautz i estic, segur, que a molts dels propers reptes esportius.

La resta de sensacions, pensaments i emocions me'ls guardo per a mi, però sens dubte ha estat un dels dies, esportivament parlant, en què més he gaudit.

La trobada final amb la resta de Dragons em confirma que tots han arribat al final, tots son finishers, i sobretot que com a Grup fem una gran pinya i sens dubte viurem junts moments tan especials com els d'aquest diumenge.. el dia de la Marató Perfecta.